blogs
ei família, després de l'estiu sempre ve la vuelta al cole, o la reentrée, o com siga que es diu... i orxata no podíem ser menys; després d'un estiu tancats a l'estudi i amb poquíssima activitat a la web i als escenaris per fi tornem a la càrrega. estem pagadíssims amb el discasso que ens ha quedat i la impaciència ens crema per dins perquè el cateu.
aixina que, per entrar amb bon peu a l'activitat habitual, vos oferim en exclusiva una de les cançons que podreu trobar al disc, nai ti su, mel de romer:
níquel i desquície de la ma.
el disc d'orxata r.i.s.p.e.c.t.
d'ací no res a alcanalí
un mes fora de casa
dos setmanes petaes de concerts
ai nou, its onli rocanrol barailaiquit!!!
la millor terreta del món!!!!!
q trist em pareix alegrar-me d'estes coses, però m'alegre!
el cas es q per fi he anat a la marina, a alcanalí, i sopant el dissabte a la caseta de la meua cosina maria, em vaig enterar de q les dos marines han sigut les dos úniques comarques del país valencià on no ha guanyat el pp!!! i q exepte a xaló a tots els pobles de la vall de pop havia baixat el pp.
açò és una foto q m'ha eixit al google ficant la paraula "prova"
el cas és q estic prou estressat amb la prova del conservatori... odie els exàmens proves i demès històries relacionades, uff no puc... merda!!!
jo vull tocar!!!!!!!!!!!!!!!!!
ací estem, a puçol i sense concert :..( tio, quina llàstima!!! concertet súper guai i es suspén... no plou en tot el dia i va i plou per la nit. i hui no està ploguent! merda!!!
bo, a la gent q va vindre: moltes gràcies!!! una altra serà, no puguérem fer res...
fins aviat!!!
a la foto la violeta i jo posant amb cara de mala llet(ma q som malotes, xe!!!)
bé, ja ens hem estrenat, el divendres i el dissabte férem els primers concerts de l'any; després de gravar el disquet ara toca ja tutupatejar als escenaris. no hem pogut estar totes, ja que la carla i el jordi estaven malaltets, però s'ha fet el que s'ha pogut ;]
el divendres tocàrem al cso l'horta, de benimaclet; es tractava d'una festa organitzada per obrim la ment per traure pasta per a la caixa de resistència de valència i hem de dir que sempre que hi anem ens trobem com a casa, plena de família i de molt bon rollalti; per fi tinguérem el gust de tocar amb tocho i ho férem amb el concert orxatil més punq que és puga recordar. molt gran.
q guai!!!!!!!!!
