Aborígens

Trobem difícil anar vagant pel món;
trobem difícil quedar-mos al lloc d'a on som.
El nom? Això; anem buscant el nostre nom:
Orxata So' Sist'? Mmm... sona bé, you c'mon!

Ês pares mos donaren algûs consells savis,
coses trâsmeses des dês iaios dês meus avis.
Un avís: volem ser declarats espècies protegides;
aturar agressions urbanístiques fetes sense permís.

Escoltes âs vells savis del poblat, ben assentat, i et recomanen:
Ie xiquet! Obri les forelles al dictamen:
«no pahar fam, ni fred, ni son i que t'estimen;
respecte p.a.d. i bon rôllal, si a mi m'en-

senyaren a ser bo amb to' lo món; si jo
llegí no-sé-a-on que, íntim, ho has de ser
només amb ês virtuosos!»
Si algun dia em trenque, arreplegueu ês trossos,
i envieu-los per correu certificat a la terreta....

Som aquells aborígens de la terra fecunda;
som aquelles indígenes de qui vos havien parlat;
som d'aquells pobles primitius de vora mar,
aquelles adorãores de la deesa Estrenaltunda!

En la meua tribu sopem junts a la fresca un entrepà,
bebem orxata a l'alqueria escoltant una albâ;
tenim taulells socarrats i olor de gallinassa en l'aire,
i passegem per l'horta algun dûmenge per l'esprâ.

Som aquells habitants de costums ancestrals;
aquells qu'apitxãen, ês de l'hatxe ahpirâ;
som aquelles de les cases de fang, pallús i calç;
aquells 'sers qu'eixiren en obrir-se la terra!

Fa vertigen ser aborigen, com una puça
rossegant la mala gossa del mainstream.

Fa vertigen ser aborigen i tindre
la valla de fil-amb-pua davant de ta casa.

Fa vertigen, falta l'oxigen,
indígenes que perden la cultura i el parlar.

Fa vertigen, ser aborigen, cada dia
un' âtra vella cançó es pêdrà per no cantar.

Creguem en el progrés lliure i sostenible,
en el punk com a ètica, no com a estètica d'imperdible.

En el dret a la propietat col·lectiva sobre la terra
per la pacificació dês nostres territoris en guerra.

Revalorißar els modes ancestrals de producció,
garantint a les poblacions indígenes de l'Horta.

Els seus modes d'organißació i autogestió,
fugint de les modes que porta la colonißació.

Som aquells aborígens de la terra fecunda;
som aquelles indígenes de qui vos havien parlat;
som d'aquells pobles primitius de vora mar,
aquelles adorãores de la deesa Estrenaltunda!

Som aquells habitants de costums ancestrals;
aquells qu'apitxãen, ês de l'hatxe ahpirâ;
som aquelles de les cases de fang, pallús i calç;
aquells sers qu'eixiren en obrir-se la terra!

Senyors neo-colonißadors vinguts de terres forasteres:
volem viure tranquils, mohâtros som gent de pau;
som pocs, un reducte; malgrat tot, resistim!
Habitants de totes les comarques:
resistirem si mos unim!