filles d'un meló d'alger

la terra es troba en un estat febril i disentèric,
i escriu un poc al seu diari de recalfament:
a quin contenidor hem d'abocar el capital?
al verd? al groc? o reciclar-lo té més mèrit?

per l'horta ja només podem fer pins i calendaris,
i ones gegantines centrifuguen als desemparats;
només les parets criden lo que callen els telediaris,
i jo sóc terrorista o de l'imperi del mal... i tal.

això, paréixer i no ser, la doctrina del sistema
que ja no és eco- (ni tan sols anti-), qu'em dóna gena;
que ja no busca sol·lucions perquè no hi ha problema;
que calla perquè ignora que nosaltres...

ara sí, feu-me costat -he he- però no massa,
que potser jo tammé sóc d'ells i ara vaig d'amagat:
me cagu'en funcionaris mentals, i sense alçar la tassa!
cas tancat: pense que ja no afegirem res més; o sí?

...tornar a l'origen per tal d'avançar;
fer per desfer, construir per deconstruir:
pareix tan obvi i tan difícil alhora...
tornem al principi, de nou: vells coneguts
qu'ignoren qu'es coneixen, desconfien i s'amaguen
darrere d'embolcalls fastuosos, veient-se patir.

cariàtides sommeses sostenint la gran mentira;
ciutats recorden l'aigua clara com si fóra un mite viu.
tot sembla un ou florit vestit de caramel
i el cel és un tapet opac que, incrèdul, ens castiga.
com ha pogut passar açò? qui té la solució!?
els èitors no són tan omnipotents, heu de saber-ho... i diu:

som filles d'un meló d'alger i de l'ecologisme;
l'únic dogma descarat serà l'escepticisme:
agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra;
confrontem els èitors amb un ogre que mai riu.

què tal? talant boscos primaris per fer mobles d'oficina,
bevent substàncies químiques en got de suc de pinya:
no voleu ningú un glopet de pluja radioactiva?
o alguna vomitiva gran panotxa amb un sol gen modificat?

que són més higiènics, diuen: no els ha tocat ni el llaurador
dictador d'alimentació, farcint-nos de transgènics;
haurem d'investigar què pensen les balenes;
entrevistar a les cebes, interrogar a les cols llombardes...

txernòbil, bhopal... què passa amb el mediterrani?
Qu'ací no tenim dret a tindre plàstics i fertilitzants?
nadant em trobe un crani de tortuga o de crustaci,
gaudint del clor i del mercuri i oblidant les penes...

som filles d'un meló d'alger i de l'ecologisme;
l'únic dogma descarat serà l'escepticisme:
agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra;
confrontem els èitors amb un ogre que mai riu.

defenem la pràctica pràctica de doctrines nul·les
basada en els principis d'ultra-caos creatiu,
fonamentant els postulats amb un granet de xufa
amb símptomes quasi segurs d'orxatabilitat...!