ja ve cento

ja ve cento

-l'orxata sound sistema bringin' love from babylon,
per a qui tinga a l'entrecuix una bona llecadora!

saps que la venjança no es du bé amb la por?
saps que la mancança de vergonya està al port?
però si ens ha anat bé, qui vol jugar, qui ens vol reptar?
saben que s'estimen,
sobren les paraules;
s'obrin les paraules fins el pont de les arenes,
però, al teu costat, si
estima-estail,
i li caigueren regalims pel baix ventre...

així que és cansada la vida
d'aquells que sospiren,
d'aquells que amb vergonyes
sols es callen el que es diuen.

però, ben pensat, si no patixen tant,
i si-si-si pots, síguiri-síguiri-pot, síguiri-síguiri-pam!

un lletraferit sampleja,
i deixa llegona i aixada clavada en la terra d'un sol crit;
lletra lletja, de l'ofensiva escarxofa,
rodalies de valència publicant afers de llit.

l'os de la ràbia s'esclafotxa en els queixals…
si pots, si pots -si- uooooh!-
fes-li saber a la causant de tots mos mals
que el seu somriure m'ha de traure d'esta cruel apnea.

Si no somiem amb les històries del turuntupà,
haurem de viure per sempre malsons de truntupàtum;
el teu cos d'ambre és ambrosia amarat de codonyat
i jo només un mal amanuense amb algun que altre amanyac.

ja ve cento de ca la nòvia,
ja ve cento malhumorat,
ja ve cento marcant les passes;
carabasses li hauran donat...

sent no poder-te contar mos lios,
però és que allò que ansiava ens ha passat este matí;
què refindeputes són mos tios!
sort que amb la matinada ella estarà ben prop de mi...
vaja amb la canalla com tralla
furgant en les recòndites rondalles d'amoríos;
què és, doncs, el que pensem si amb la brossa es talla la dalla?
què és la victòria d'aquell drumambàs amb cant d'estil?

saben que s'estimen;
sobren les paraules,
s'obrin les paraules fins el pont de les arenes;
però, malgrat tot, there is somethin' right:
l'endemà sonava orxata sound sistema per doquier-la!

així que no hi a vida sense drama

ni druman sense vida

que hi sobren les paraules si tots saben que hi ha estima

ben pensat, si no patixen tant

si-si-si pots, síguiri-síguiri-pot, síguiri-síguiri-pam!

 

ja ve cento de ca la nòvia,

ja ve cento malhumorat,

ja ve cento marcant les passes;

carabasses li hauran donat...

 

tu a mi no em vols, tu m'entretens

perquè no em dones això que tu tens;

per això te vullc, per això te vullc,

qu'eres perdiueta i m'has entrat per l'ull...

 

Roscanes de l'u i el dos

imatge de Toni

Ie,

com esta cançó és un poc la més country de tot el repertori, m'ha pres la llibertat de roscanißar-la al màxim, castellanismes i tot (en cursiva, clar); per això me l'havia dîxâ pâl final, i perquê hi ha trossos (â li diuen samples) que no sé com anirà la música, aixina qu'anava un poc perdut, perô bé...

Per cert, vosâtros que ja hau versionat a Ovidi, pâ esta cançó igual vos molaria pillar trossos de la De manars i garrotães, îstrumentals o cantats; això, o afegir més lletretes de valencianes com esta:

    Tu a mi no em vols, tu m'entretens

    perquê no em dones això que tu tens;

    per això te vullc, per això te vullc,

    qu'eres perdiueta i m'has entrat per l'ull...

O, amb la mateixa melodia:

    Ahí, rant al cul, tinc un penjoll

    que, si m'acatxe, m'arriba al genoll...

Si voleu el meu estil de cant,

Toni de l'Hostal (nét)

m'has entrat per l'ull

imatge de biano

ei toni, la cançò de tu a mi no em vols, tu m'entretens amb quina tonada es fa?

és la mateixa que la de ja ve cento... ? 

 

bueno, a la lletra li he llevat algunes roscanissacions que nosaltres no fem; però em sembla que és la cançó que més es presta a roscanissar-se ;]

vinga, que ja queda poquet! 

Riau-riau!

imatge de Toni

Ie,

si teniu el disco de Botifarra, això podreu cantar-ho amb la tonãeta îstrumental del dotze i u; lo de «ja ve 'Cento» crec que són valencianes de l'u i el dotze com les De manâs i garrotães de l'Ovidi, perô no me faces mol' de cas...

Al cabàs,

Toni de l'Hostal (nét)

un preguntat:

imatge de d r v t

amanuense per què està en cursiva?

Fallo!

imatge de Toni

Xe,

me pensava qu'amanuense no era normatiu: és que sou tan il·lustrats que n'hi han coses que se m'escapen; tammé ha canviat vullc per vull, qu'és lo que realment rima amb ull.

Una cosa: no me va 'cabar d'agradar com entonãen les orxaterettes el tros de «ja ve 'Cento»; me s'antoixa molt artificial, acostumat a sentir-la cantar tota la vida com toca....

Qûstió de gusts, ja se sap,

Toni de l'Hostal (nét)

envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Més informació sobre opcions de format