A la lluna de Valência

L'âtre dia, sopant a la fresca a la lluna de Valência,

vãem tornar a la'essència de quan érem menuts,

aquells îstants perduts de la moderna efervescència...

Trobãors amagats, llaurãors sermonejant...
som amics de la carxofa, mirant sempre pac avant:
jo sóc del sud, no de llevant!

Sóc un xic fadrí que, per avorriment, vos parla,
qu'arriba al llit amb ganes d'abraçar-la...
...a la paraula, dic; la qu'organißa la protesta,
i bé està saber si algú contesta contra esta festa:
a qui molesta, politicians sense testa!? Dic:
arrima't ací al meu costãet; sí, mon amic,
amb l'em-ce-drut, el domãor de fulls i bolis Bic,
donaré conversa i tu xamos, estamos?
La penya que la mou ara levanta las manos!

Xiqueta, vols una copa'… l'Amèrica?
Pos vine a la ciutat de Valência el 2007:
ací, entr' autopistes i tanta gentola,
lis paguem ês vicis a la clec de les revistes.
La merda va de baixãeta i ja s'ha feta gran la bola:
estem de dol a la vora de la mar desfeta,
senyors de corbateta amb massa benefici net;
de fet, senc un calfred quan pense en fotre'ls pel culet!

Anem aguantant la crisi de la terra crítica,
el'agua para tontos i el vozarrón de Rita;
caminem per avingudes vingudes del no res,
mos encollim de muscles pâ combatre la penúria:
Foc a la Ciutat de les Arts i les Ciències!
Foc a les regates, foc al patriarcat!!
Foc a la'ex ciutat del Túria esclava del mercat!!!
Foc a su puta madre i llarga vida al R.A.P!