s'obrin les portes

s'obrin les portes: el gruv està ací, man!

dalt de l'andana les xufes se sequen;

s'omplin els cossos de molt bon ambient;

s'omplin les ments de pensaments orxaters;

sorgixen històries de núvols gegants;

s'alteren memòries d'orígens retrobats i,

câ vegâ que dic una paraula tèrbola,

câ vegâ que sent un beat al bell mig del meu pàmpol,

s'alcen veus i un fum de ganja rãere l'engonal...

aquells meravellosos anys no ens foren de profit;

hi ha futur, molt de futur: és nostre, teu i meu!

s'alcen veus amb crits d'«ajuda'm!» i estem ací quetets!?

afortunada recerca pâ no fer lo mateix;

soroll d'ableton laif i albâ coetània:

som un ullal amb aigua fresca enmig del fang!

i «bro-po-po-po-pó!» cridava jo baix de la sénia:

quatre glops de moscatell és lo que ens serveix,

amb faixa de lli cru i pantalons de pana;

dos d'arròs i tartana i mil històries crues,

buscant el nostre lloc a un món d'espines sense peix.

un got d'orxata el cabanyal reclama

més papers trencats i escrits per versãors de mala gana;

paciència i parsimònia ens faran viure més temps;

anem de pressa sense pressa amb la certesa d'anar bé,

evocant el vell trenet, transport de llaurãoria:

quan la salut està en guaret, l'hivern està en la darreria.

maquinària i espinguet, aire net d'un cel llibert,

la ciutat amb agonia i rabasseta de llibret!

I criden els que poden, perquè podran els qu'ara criden;

no fa fred i tremolen -són senyals d'un nou sound system!-

deixeu-les juntes si veieu que corre l'aire,

però que mai es tanquen les portes!